Francesc Font: “Amb l'agricultura regenerativa, produeixes aliments més saludables, et guanyes millor la vida i cuides el planeta”

Francesc Font, agricultor i enginyer tècnic agrícola, director d'Agroassessor Consultors Tècnics i autor del llibre Arrelats a la terra: propostes per a una viticultura regenerativa, va participar al Primer Simposi de Viticultura Regenerativa, celebrat a Vilafranca del Penedès el passat mes de juny. Aquí resumim la seva ponència titulada “Regenerant vinyes per cuidar el planeta”.

Fa més de 5 anys, Francesc i la seva dona Nuri, viticultors de l'Empordà, es van qüestionar sobre el model de treball que seguien als seus camps (que era el convencional) i com influïa en la crisi climàtica, en la pèrdua de la biodiversitat i en la desertització. Van reflexionar sobre el fet que quan plou o fa vent, es produeix erosió i unes 20 tones de terra per hectàrea, se'n van cada any al mar. I van reflexionar també sobre el fet que cada 5 anys es perd un centímetre de sòl, volum que la natura triga 40 anys a recuperar.

Amb aquestes percepcions, es van posar a treballar, a investigar ia recopilar dades, fins que es van topar amb el vídeo “El reverdecer dels deserts”. Aleshores van somiar aplicar l'agricultura regenerativa i el que significava "deixar de degenerar" i "començar a regenerar". Van decidir que sí, es podia: fixar el carboni, frenar l'erosió, tornar la vida a terra ia l'entorn (cosa que potenciava la biodiversitat), produir aliments saludables sense utilitzar productes tòxics i, sobretot, “entendre els terres”, ficar literalment el cap en ells, veure com interaccionen els minerals, com funcionen les arrels, les compactacions, la microbiologia, la mineralització, demanar tota la informació que permetés aplicar les tècniques regeneratives.

Van sembrar cobertes vegetals i les van començar a gestionar (aixafar, retallar, replantar) com el que són, capes protectores que creen un molt bon clima per a la microbiologia del terra i protegeix de l'erosió minimitzant la pèrdua de terra per la pluja. Les cobertes podien mantenir una temperatura a l'estiu de fins a 10 graus menys que la superfície dels camps dels veïns.

Francesc i Nuri van formular un nou axioma: “el cultiu més important era el sòl” i, per alimentar-lo, van apostar per compost, aigua de mar reproduccions microbiològiques i fems, i van fer servir tècniques de disseny 'keyline', que afavoreixen la circulació de l'aigua, i fins i tot van rehabilitar antics búnquers de la passada guerra com a refugis per a ratpenats, valuosos aliats com a protecció natural. En Francesc descriu altres exemples del seu treball en vinyes situades a Menorca, on utilitzen porcs que pasturen contínuament, abelles de les quals s'obté mel i ametlles com a part de la gestió regenerativa del sòl i de la coberta.

El seu lema "mesurar per crear, mesurar per millorar" es converteix en realitat amb uns resultats aclaparadors que asseguren que els seus sòls són molt més vius que altres semblants d'agricultura tradicional. Les dades revelen que són molt més estables, gairebé sense erosió a causa de l'aigua o del vent, i no permeten discussió: 80% més de fongs, 82% més de bacteris, 1.075% més de protozous, 20% més de retenció de l'aigua de pluja i un 20% menys de gasos efecte hivernacle en no llaurar la vinya. I la xifra estrella: capturen 15,5 tm de CO² per any, cosa que equival a l'emissió de 10 cotxes.

Finalment, una observació: regenerar vinyes té un cost però dóna beneficis, en el cas del Francesc i la Nuri, en aquests moments, un 10% més. Amb això, les seves tres preguntes inicials –Cap on ens porta el model actual?, ¿l'agricultura regenerativa és aplicable a Espanya? i és rendible? – queden més que respostes.